En Li Pong es desperta de cop.
S’acosta una ma tremolosa al cap, on nota la sang encara no del tot resseca. Evidentment el passaport i els diners que li havia confiat el mestre han desaparegut. La llum de la lluna plena li permet reconeixer les muntanyes de Shangri La… Pero que ha passat aqui?
Hauria d’haver estat mes prudent, murmura en Li Pong mentre els records van prenent forma. S’havia quedat fins molt tard parlant amb aquella parella d’alemanys, que s’omplien la boca de boniques paraules, somreien parlant d’amistat i noblesa… I ja no recordava mes. El devien agredir per darrera, segurament un cop al cap. Pero si havia havia vist Matrix al monestir, i havia apres que tots els personatges poden acabar sent el dolent… S’havia despistat.
I ara que hi pensava, es cert, ja feia dies que en Felan el mirava amb insistencia. Devia haver comes algun error de disfressa, o potser simplement en Felan s’havia fet tornat mes observador des que viatjava sol. I es clar, qui mou els fils tria la historia, i en aquesta historia qui mou els fils es en Felan…
Felan, aixo no acabara aixi, crida en Li Pong en la negra nit de Yunnan. Et trobare, i tant si et trobare! Jo soc el teu Frankenstein, et penediras d’haver-me abandonat aixi com aixi!
[@more@]
