Em penso que era el Jordi que deia que la felicitat era viure sense pors. I tambe havia sentit que les grans pors amaguen grans plaers…. Avui he tingut un gran plaer superant una por una mica irracional; la por a travessar una frontera.
I es que a Europa estem ben acostumats, pero per entrar al Vietnam des de la Xina, s’han de creuar diversos controls -controls que la meva imaginacio omplia de policies malvats, panxuts i suats, impacients per omplir de drogues la meva motxila. Es l efecte de pelis com El Expreso de Medianoche, suposo…
Doncs superats aquests gens dramatics controls ja soc a Hanoi! Destruit despres d’empalmar dos autobusos nocturns amb llitera -un invent diabolic, la veritat- i un tren que ha trigat deu hores a recorrer 300 km… Pero satisfet i felic per tot plegat; dema, finalment, la trobada amb el Quique i la Georgina!
[@more@]